NTJ 12S Part 5 Obres de bioenginyeria del paisaje: Tècniques de revestiment i d’estabilització aplicables en àmbits fluvials

Aquesta Norma Tecnològica és vàlida per a les tècniques de bioenginyeria de recobriment i d’estabilització en obres de restauració en el sentit més ample realitzades en àmbits fluvials.

La bioenginyeria és una disciplina tècnica que utilitza les plantes vives com a elements de construcció en les intervencions de control d’erosió i d’estabilització. D’acord amb la Federació Europea de Bioenginyeria (EFIB), la bioenginyeria és una disciplina específica de l’enginyeria orientada per la biologia, en la qual s’empren plantes autòctones i fragments seus com a material de construcció vius de tal manera que en desenvoluparse en el sòl contribueixen de manera essencial a la seva seguretat i a evitar tota forma d’erosió. En la fase inicial és necessari, en moltes ocasions, una combinació amb altres materials que assumeixin inicialment la funció d’estabilitat, fins que el component vegetal pugui assumir plenament la seva funció de control d’erosió i d’estabilització amb el seu desenvolupament.