Principals impactes de les plantes invasores

Uns des problemes principals que afecta la conservació del medi natural és el de les plantes invasores, espècies exòtiques que han aconseguit establir-se i expandir-se en el medi natural, sovint alterat pel creixement de l’activitat humana, gràcies a una gran capacitat reproductiva i de dispersió.

Una de les vies d’entrada més comuna de les plantes invasores és la seva utilització en jardineria, ja que algunes d’aquestes espècies es poden expandir des dels vivers de planta ornamental o des dels jardins. Algunes d’aquestes plantes escapades poden alterar les característiques, les condicions, el funcionament, la forma o la naturalesa dels ecosistemes naturals.

La majoria de plantes exòtiques naturalitzades tenen efectes ecològics i econòmics nuls o d’escassa importància, però algunes poden causar impactes sobre els ecosistemes naturals o els serveis ecosistèmics.

Principals impactes principals
  • Contribuir de forma significativa a la pèrdua de biodiversitat i a la degradació dels ecosistemes.
  • Colonitzar hàbitats naturals o seminaturals.
  • Produir una disrupció en la dinàmica i l’estructura dels ecosistemes naturals, per raó de relacions de competència directa o indirecta, desplaçament de la flora local, introducció de plagues i malalties, al·lelopaties, hibridació, etc.
  • En circumstàncies determinades i en ecosistemes fràgils, com ara les illes, influir en l’extinció de tàxons endèmics quan el tàxon invasor competeix amb aquests pel mateix nínxol ecològic.
  • En alguns casos, ser vectors de plagues i malalties que poden afectar espècies autòctones o espècies cultivades d’interès econòmic.
  • En alguns casos, causar danys a la ramaderia si són tòxiques, ja que estan dotades d’aquest mecanisme de defensa enfront dels herbívors.
  • En alguns casos, perjudicar l’agricultura o la ramaderia si són espinoses i disminuirne el rendiment.
  • Envair camps agrícoles irrigats, afectant-ne la producció.
  • Colonitzar les franges de transició entre el medi natural i el medi rural.
  • Envair marges d’obres lineals viàries, dificultant-ne el trànsit.
  • Envair vores de rius o de canals navegables, dificultant-ne la navegació.
  • Envair cursos d’aigua, naturals o artificials, dificultant la circulació de l’aigua.
  • Provocar fenòmens d’eutrofització de les aigües.
  • En alguns casos, induir problemes de salut pública.
  • En alguns casos, servir d’hàbitat de reproducció d’insectes com ara mosquits.
  • Contribuir a l’homogeneïtzació de la biosfera.
Objectius de la gestió de les plantes invasores
  • Minimitzar els riscs que suposen les plantes invasores o que poden suposar les plantes exòtiques amb potencial invasor.
  • Detectar precoçment la presència de plantes invasores en el medi natural o seminatural.
  • Fer una estimació del potencial d’invasió de les plantes exòtiques cultivades en l’àmbit de la jardineria i el paisatgisme, inclòs l’àmbit de producció de plantes de jardí o destinades a la restauració del paisatge.
  • Fer una estimació del potencial d’invasió de les plantes exòtiques encara no introduïdes i que es pretenen introduir.
  • Disposar d’uns protocols de treball que garanteixin una gestió adequada de les plantes invasores.
  • Establir els criteris d’elaboració d’un pla de gestió de les plantes invasores per a la realització d’inventaris de les plantes invasores o potencialment invasores i per a la planificació de les tasques de prevenció, control i eradicació de les plantes invasores.
  • Implementar el codi de bones pràctiques d’aplicació en jardineria.
  • Elaborar propostes d’ús de plantes alternatives a les invasores.
  • Implementar una jardineria sostenible sense plantes invasores.
  • Promoure la difusió i la conscienciació de la problemàtica que representen les plantes invasores.

Més informació

NTJ 15I Gestió de les plantes invasores

 

Aquesta Norma Tecnològica és vàlida per a la gestió de les plantes invasores en els espais verds públics, en arbrat viari, en obres lineals viàries, en obres de restauració del paisatge, en obres de bioenginyeria del paisatge o similars i afecta tots els responsables que intervenen en la gestió de les plantacions i del manteniment del verd urbà, com ara els tècnics municipals dels serveis de parcs i jardins o de medi ambient, els responsables de projectes d’espais verds, els responsables del verd d’àrees d’esbarjo, parcs temàtics, zones hoteleres, etc. La seva aplicabilitat és extensible a la gestió de les plantes invasores en el sector productiu i comercial de l’horticultura ornamental, com ara els importadors de plantes, els vivers de planta ornamental, els vivers municipals, els vivers de plantes aquàtiques per a aquariofília, els centres de jardineria i qualsevol altre actor que intervingui en la producció i comerç de planta ornamental. També és extensible al verd urbà privat.

L’NTJ 15I té com a finalitats:

  • Assistir els responsables de la gestió del verd urbà.
  • Establir uns criteris comuns i un codi de bones pràctiques d’aplicació en jardineria i paisatgisme.
  • Establir els objectius de la gestió de les plantes invasores.
  • Establir les bases d’elaboració d’un pla de gestió de les plantes invasores.
  • Donar a conèixer les obligacions legals a les quals estan subjectes els responsables de la gestió del verd urbà.
  • Servir de guia per a la redacció de plans de gestió de les plantes invasores en espais verds.
  • Servir de guia per a la redacció de plecs de prescripcions tècniques del verd urbà, en l’apartat de gestió de les plantes invasores.
  • Servir de base per a les propostes d’ús de plantes alternatives a les invasores.
  • Servir de base per a la implementació d’una jardineria sostenible sense plantes invasores.
  • Servir de base per als programes de difusió i conscienciació de la problemàtica que representen les plantes invasores.

Any de publicació: 2016

També et pot interesar: